Pàgina:Poblet (1910).djvu/62

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
62
Jaume Ramon Vidales

nes altres consideracions per a deturar-los, acabant amb les següents paraules:

—Tinguem confiança en el Govern. Ell ens protegirà.

Alguns semblaven titubejar, quan el pare A., un dels més decidits, i per cert tartamut, trencà la peroració de l'abat dient:

—Què... tantes... ca... ca... ra... mades!... Si no... no... vol venir que... no vingui!

I, resolut, baixà l'escala, seguit de tots els altres.

A l'esbombar-se la fugida de l'element jove, a tots els demés els agafà por de quedar-se, pensant que algun motiu tenien els primers per a no fer-ho; i aquell mateix dia abandonaren tots el monastir, baixant a l'Espluga, ont dormiren, tornant a Poblet de dia. Així transcorregueren alguns dies, durant els quals desembraçaren a corre-cuita tot lo que pogueren, deixant per fi'l monas-