panys de causa; i un d'ells, el més decidit, preguntà:
—Què fem, doncs?
—Jo no seré'l primer,—digué un altre—però tampoc l'ultim.
—Si per això esteu, ja'u seré jo—replicà un tercer.—Qui vulgui venir que'm segueixi.
I tal dit tal fet: seguit de la major part de l'element jove, s'encaminà al palau abacial.
Demanada audiencia, els rebé l'abat sense sospitar-ne l'objecte; i, exposat el motiu de la visita, entenent aquell que's tractava de sortir per a anar a passeig, se limità a dir-los:
—Mirin que ja es hora de dinar!
Més, a l'enterar-se que l'objecte de la marxa era abandonar el convent, quedà esglaiat per un instant, que aquells aprofitaren pera davallar l'escala. Però, a l'esser al primer replà, se refé'l pare abat, i, emprenent-los altra vegada, els digué:
—Fills meus, no se'n vagin! Si vostès m'abandonen essent tots joves, què faré jo, pobre vellet?—I s'extengué en algu-
