Pàgina:Poblet (1910).djvu/54

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
54
Jaume Ramon Vidales

les armes, aquella dotzena de joves, baix l'oferta de que acabem de fer merit i el proposit per part de tots de tirar el vel de l'oblit a tot quant fins llavors havia passat.

—No obstant,—ens digué'l senyor Manel, que havia sigut l'anima d'aquella conjura i a qui ls companys havien votat per capitost—després d'aquella capitulació tant honrosa, el Llarg de Copons ens cridà pel seu compte, i, en un llenguatge no gaire edificant i carregat d'energiques interjeccions, ens va plantar un sermó recriminant-nos aital conducta, quan ell, deia, per a defensar la religió, tantes privacions s'havia imposat, no podent menjar sempre que tenia gana, ni dormir quan tenia sòn, i anant per aquests mons de Déu patint calor a l'estiu i fret a l'hivern.

Aquest fet, que hem procurat relatar amb tota la fidelitat possible i tal com ens fou referit, se conta d'una manera molt diferent per algun cicerone del ex-monastir, suposant que'ls monjos lliberals promogueren un motí per a obtenir