El pare Josep, de qui havem parlat, molt aficionat a la cria de canaris, acabava de sortir d'una greu malaltia. Com la convalecencia havia d'esser llarga, el metge no sols el rellevà temporalment de l'observancia de la Regla, sinó que, ademés, ordenà ques traslladés a una altra cel la més ventilada i alegra, al qual fi se li donà a escullir una de les habitacions destinades als monjos jubilats.
Una n'hi havia ben assoleiada, de cara a mig-dia, al costat de la del pare M. (anomenem-lo aixís), ja vell i jubilat, fill de Reus, home poc comunicatiu, mal humorat, que tenia l'anomenada d'estrambotic i de gastar mal geni, i això feia que la cel·la del costat de la seva sempre estès vacant, perquè ningú'l volia per veí, i amb major motiu perquè la galeria impedia que dites habitacions poguessin estar completament aislades; peròal pare Josep allò que més el temptava era precisament que la galeria fos banyada constantment per un sol esplendid, a fi de poder-hi instalar la cria de canaris. I allí acabà per trasladar els mobles,
