d'idees lliberals la duien doblegada a un costat, els de la banda contraria la portaven sempre dreta i tivant.
—Pare Josep,—va dir-li, al principi que això s'estilava, un seu company, al veure-li ajeguda la barretina:—¿no sab que aquesta usança se l'han apropriada els negres?
—No, no ho sabia; però aixís sempre l'he portada i bé la porto, perquè, com fill del Vendrell, per tradició de familia, lliberal he sigut, lliberal soc i lliberal moriré.
En aquella epoca—me deia'l senyor Manel—eren de moda uns mocadors de butxaca en els quals, en lletres grosses, se llegia Visca Cristina! I era curiós veure, al passejar-nos pel claustre, per exemple, i al topar-nos amb algun recalcitrant absolutista, que, sense ganes ni necessitat de mocar-nos, ens trèiem el mocador de la butxaca i, simulant un esternut, l'exteniem al passar per davant de l'adversari politic, com una mena de tràgala.
