Pàgina:Poblet (1910).djvu/40

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
40
Jaume Ramon Vidales

de bronze de les campanes del monastir alçaven al Cel llurs veus planyivoles per l'ànima del difunt.

Es impossible donar una idea exacta i acabada de les sublims emocions que sentia l'ànima cristiana davant d'aquelles cerimonies, ben dignes, per cert, dels varons ilustres que les motivaven.

—I què me'n diu de la sagristia, que tant he sentit celebrar?—vaig preguntar-li.

—Veli-aquí una dependencia que per si sola era bastant per afer celebre'l monastir. Ja, abans d'entrar-hi, imposava la portada amb els seus hermosos i polimentats jaspis, adornada amb les estatues de fra Marginet i de l'abat Conill, i, com-e remat, la den Jaume'l Conqueridor. Atravessat aquell llindar, de semblava sinó que a l'espectador se l'hagués transportat a un d'aquells magnifics salons tant magistralment descrits per la fantasia oriental.

En efecte, l'estança era de forma quadrada i grandiosa, amb una alta volta sobre pilastres rematant en cimbori,