Pàgina:Poblet (1910).djvu/39

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
39
Poblet

Tot aquell fúnebre aparat ressaltava més encara tenint com tenia per marc els dos panteons reials amb les imatges de reis i reines jacents; així com les estatues agenollades en actitut de pregar que coronaven els sepulcres adossats als pilars del creuer, semblaven identificar-se amb aquelles cerimonies, sublimades per les mortuories salmodies cantades desde 'l chor, a dues veus, per tota la comunitat, aixecant l'esperit de l'espectador, envolquellat pels nuvols d'encens que de l'altar eixien envers les mistiques i atrevides arcades del temple.

No: no's pot concebir re més patetic que aquell Dies iræ entonat a dos chors, per seixanta monjos, amb aquella gravetat i parsimonia que tant peculiar els era; ni re tant majestuós com l'acte d'oferir, presidit per l'abat, revestit de pontifical amb mitra i crossa, i seguit d'aquella nombrosa comunitat revestida amb aquell militar i rocegant mantell de llana blanca; ni re tant grandiós com aquelles absoltes cantades per tots al voltant del cadafalc, mentres les llengues