nomenament exclusiu de l'abat. L'ultim de dits carrecs portava inherent l'exercici de la fe pública i era considerat com-e notari, en virtut de cert privilegi concedit pel rey Pere I. L'abat podia ordenar els pagaments que no excedissin de 40 lliures, i d'aquesta quantitat en amunt no podien fer-se sense l'aprovació del capitol.
Cap monjo podia entrar a la cel·la d'un altre, encara que aquest li'n donés permís; i, si allí volien enraonar, ho havia de fer, el visitant, desde l brancal de la porta. Quan en una de les de l'infermeria hi havia un malalt greu, se plantava a la porta un paper blanc a fi que'ls que transitaven per allí no moguessin fressa.
An els que morien se'ls posava l'habit de chor, i eren enterrats amb muceta a la cara, sense ataut; en el cementiri que hi havia tocant a l'absis de l'iglesia major; assistint a l'enterrament tota la comunitat.
Tant sols en el claustre de Sant Esteve, que era'l lloc d'esbargiment, podiem en raonar de politica i de coses mundanes.
Complertes les obligacions de rúbrica,
