Pàgina:Poblet (1910).djvu/27

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
27
Poblet

campana, me semblaren segles els pocs segons que faltaven per a donar l'hora. Per fi, al tocar aquesta, van sonar també'ls tocs de l'oració, a la qual faltà aquella regularitat, pausa i parsimonia acostumades; podent deduir, aquell que s'ho hagués escoltat amb atenció, que la vaig tocar d'una manera precipitada.

Més lleuger que una daina vaig pujar l'escala del noviciat; i, després de tancada la porta amb pany i forrellat, vaig anar a la celda del pare lector, informant-lo de lo que passava.

Curat d'espants i vell d'experiencies, et bon pare, comprenent desseguida que tes podia haver-hi allí de sobrenatural, va preguntar-me:

«—Tindràs por d'acompanyar-me?»

I, després d'una resposta negativa per part meva, posant-me un punyal a la mà i armat ell d'un sabre rovellat, que no sé d'ont el va treure, va dir-me:

«—Anem.»

I varem baixar a l'iglesia. La llantia continuava oscilant de l'un a l'altre dels panteons reials, semblant a un incenser