I, sense fer-se pregar gaire, perquè havia arribat a tenir amb mi una gran confiança, tant per l'amistat que'm duia com per haver-li donat desinteressadament alguns consells en delicats assumptes de familia i en qüestions ardues d'interessos, asseguts al davant de l'estufa, així's va anar descaplledant:
—Jo, com ja sab, era'l segon fill d'una de les principals cases d'aquesta vila; i, seguint la rutina i la vella costum establerta entre les families acomodades de la nostra terra de dèdicar al claustre un dels fills cabalers, desde'ls meus primers anys, el pare, català de bona soca, que tenia una voluntat de ferro pera dur a cap tot to que's proposava, acaricià aquella idea.
»—Mira que aquest xicot per a tot serà bo menos per a frare,—li deia devegades la mare després d'haver fet jo alguna malesa.
»—No hi fa res: ja'l doblegaran quan siga dintre l convent.»
Aixís es que, acabada la primera ensenyança i havent jo arribat a l'edat crí-
