les quals, després de sortir del convent, defensà la causa de la llibertat durant tota la primera guerra civil; i que, lluny de cantar missa, li dispensà posteriorment el Sant Pare, per gracia especial poques vegades vista, els vots que havia fet a l'entrar en religió, contraient després matrimoni.
Un dia plujós va venir al casino amb un magnific i grandiós paraigua de seda vermella, digne de figuraren una exposició retrospectiva.
—Quin paraigua més antic que portal—vaig dir-li.
A lo qual va contestar:—Es un regalo. Encara's recorda de Poblet.
Aprofitant la circumstancia de nomenar el monastir, i amb excusa de que l mal temps convidava a les narracions, li vaig suplicar que'm relatés alguna cosa de la vida intima que en la clausura's duia.
