tres quatre a la Tolos,[1] i ens ordenaren que anéssim a cercar a Salamina Leont, per tal de fer-lo morir. Coses així manaven també a molts d'altres per associar tanta de gent com fos possible a llurs crims. Aleshores jo vaig demostrar altra vegada, no amb raons, sinó amb fets, que la mort, dper tal de dir-ho sense compliments, m'importava tant com res, mentre que no fer cap acció injusta ni impia era per a mi més important que tot. Car àdhuc aquell règim, tan fort com era, no em pogué fer por per obligar-me a cometre un acte injust. Ans en tornar de la Tolos, els altres quatre anaren a Salamina i portaren Leont, mentre que jo me n'aní a casa. I a causa d'això, potser ja hauria mort aleshores si el règim no hagués caigut al cap de poc temps. D'això molts us en seran testimonis.e
I bé: creieu que hauria viscut tants anys si hagués fet política, i si, com escau a l'home honrat, hagués pres la defensa de la justícia i l'hagués posada com cal per damunt de tot? No se'n falta poc, atenesos; ni jo ni cap altre home! 33Durant tota la meva vida, tant en la meva activitat pública si he fet per atzar alguna cosa, com particularment, he estat als ulls de tothom el mateix i mai no he permès res contra la justícia, ni a aquells que els meus calumniadors anomenen deixebles meus, ni a ningú.
Però jo no he estat mai mestre de ningú; si algú desitja sentir el que dic o el que faig, a ningú no m'he refusat. Ni tampoc sóc d'aquells que parlen quan hom els paga i si no se'ls paga no, ans estic a la disposició tant del pobre com del ric bper ésser preguntat, i qui vol pot respondre i escoltar el que dic. I si algú dels oients es torna bo o no, és cosa de la qual no fóra just fer-me'n responsable, no havent promès mai a ningú cap mena d'en-
- ↑ La Tolos era l'edifici on els pritanis i els Trenta (mentre dominaren) celebraven els àpats i els sacrificis.
