Els escrits de Plató ens transmeten ben poques notícies de la seva vida, llevat de les Lletres, on hi ha material abundant. Aquestes eren tingudes abans per apòcrifes, però un millor estudi ha fet que avui la majoria dels autors acceptin l'autenticitat d'una part d'elles. Almenys la tercera, la quarta, la cinquena, la setena i la vuitena son utilitzables per a la biografia de Plató.[3] La lletra setena dóna abundant material per a la biografia de Plató, singularment en tot allò que fa referència als seus viatges a Sicília.
Sobre la vida de Plató escriviren molt aviat els seus deixebles. Espeusip, Hermodor, Filip Opunti, Xenòcrates, escriviren en to encomiàstic ; en contraposició a aquests elogis, el peripatètic Aristoxen escriví una vida de Plató plena de malvolença. Tot això és perdut. El que ens resta és molt posterior. Heus aquí el més important: I) El capítol que parla de l'Acadèmia a la Σύνταξις τῶν φιλοσόφων de Filodem, que conté entre moltes altres coses algunes notícies sobre la vida de Plató;[4] 2) Apuleu
- ↑ Les introduccions a cada diàleg, que faran veure l'evolució del conjunt del pensament platònic, i un llarg comentan al final de la nostra traducció, on s'estudiarà especialment l'evolució de cada problema particular en la filosofia platònica, ampliaran tot el que aqui només és possible d'iniciar.
- ↑ Sobre la vida de Plató vegi's l'abundant bibliografia a Ueberwegs Geschichte der Philosophie, pàg. 76 i seg.
- ↑ Vegi's la introducció a les Lletres.
- ↑ L'edició darrera més completa, pel que ens interessa, és Academicorum philosophorum index Herculanensis, Heroi. 1902.
