millor possible, dient-vos que la virtut no ve de les riqueses sinó que les riqueses i tots els altres béns dels homes en l'ordre particular i en la vida pública vénen de la virtut. Si dient això corrompo la joventut, la meva activitat deu ésser perjudicial; però si algú diu que dic altres coses que aquestes, no diu res de bo. En fi, jo diria, atenesos, cregueu Anitos o no el cregueu, m'absolgueu o no m'absolgueu, jo no puc obrar altrament per moltes vegades que em condemneu a mort.c
I ara, atenesos, no feu aldarull, romaneu com us he demanat, sense protestar del que digui, sinó escoltant, car penso que escoltant podeu guanyar alguna cosa, car us vull dir coses que en sentir-les tal volta cridareu; però no ho feu pas, car teniu-ho present: si em mateu essent com dic que sóc, no és a mi que em fareu el mal pitjor, sinó a vosaltres mateixos. Car a mi, ni Meletos ni Anitos no reeixiran a fer-me mal. No poden, car no crec que sigui just dque l'home millor sofreixi per culpa del més dolent. Potser el pot fer morir, o exiliar, o fer-li perdre els drets cívics. Però ell i potser algú altre pensen tal volta que això són grans mals; jo, però, no ho penso així, ans crec molt pitjor fer el que ell ara fa, tractar de fer condemnar un home injustament. Per això, atenesos, jo estic molt lluny de defensar-me, com algú podria pensar, ans us defenso a vosaltres, per tal que condemnant-me no cometeu una falta amb el present que el déu us ha fet. eCar si em mateu no us serà pas fàcil de trobar un altre home — us ho dic encara que sembli ridícul — adjudicat a la ciutat pel déu com l'esperó a un cavall gran i de bona raça però un poc indolent per la seva mateixa grandària i necessitat d'ésser excitat; així em sembla que he estat adjudicat a la ciutat pel déu, jo que, excitant-vos i convencent-vos i renyant-vos, no deixo en31
