o bé t'has proposat de provar-nos amb aquesta acusació, o bé l'has formulada perqué no sabies de què podies acusar-me amb raó. Quant a fer creure a ningú que tingui una mica de seny, que la mateixa persona pot creure en daímons i en déus, i alhora no creure en daímons ni en déus ni en herois, és absolutament impossible.28
I bé, atenesos, per provar que jo no sóc culpable de l'acusació de Meletos, no em sembla que calgui més defensa. El que ha estat dit és suficient. Ara bé: el que us deia abans, que m'he creat moltes enemistats per part de molta gent, prou sabeu que és veritat. I el que em perdrà si sóc condemnat, no és l'acusació de Meletos ni d'Anitos, sinó la calúmnia i la malvolença entre la gent; aquesta cosa que ha perdut molts d'altres homes de bé i penso que en perdrà molts encara, bcar no hi ha por que s'aturi en mi.
Potser algú de vosaltres diria: «No et dones vergonya d'haver-te ocupat de coses que avui et posen en perill de morir?» Però jo li respondria amb raó amb aquestes paraules: «T'erres, amic, si et penses que a un home d'una mica de valor li cal reflexionar sobre els perills del viure o del morir i no ha de mirar en el seu obrar si el que fa és just o injust i si les seves obres són d'un home de bé o d'un home dolent. Car segons el teu raonament, cforen gent indigna aquells semidéus que moriren a Troia, i sobretot el fill de Tetis, el qual menyspreava talment el perill abans de suportar res de vergonyós que quan sa mare, la deessa, veient-lo impacient de matar Héctor, li parlà, em sembla, aproximadament així: «oh fill meu, si venges la mort del teu amic Patrocle i mates Héctor, tu mateix moriràs, car, diu, el teu destí està unit al d'Hèctor»,[1] ell escoltant aquestes coses no féu cap cas del perill ni de la mort, dtement més aviat de viure com un covard
- ↑ Cita abreujada de la Ilíada, XVIII, 96 i seg.
