no s'ha preocupat mai ni poc ni molt d'aquestes coses. bTanmateix, digues-nos, Meletos: com afirmes que faig malbé la joventut? De l'acusació que em fas resulta evident que és ensenyant a no creure en els déus en qui la ciutat creu, sinó en altres divinitats noves. No dius que és ensenyant això que corrompo la joventut? — Sí, i ben bé que ho dic. — Oh Meletos, pels mateixos déus dels quals ara estem parlant, explica't més clarament davant meu i dels presents. cCar jo no puc entendre bé si dius que jo ensenyo a creure en alguns déus — i jo mateix aleshores crec en l'existència dels déus i no sóc per tant absolutament ateu, ni per tant faig res de mal fet — només que aquests déus no són els de la ciutat, sinó d'altres i m'acuses d'això, de creure en altres déus, o bé dius que no crec absolutament en cap déu i ensenyo això? — Això dic, que no creus en cap déu. — Oh admirable Meletos, què vols dir amb això? dÉs que no tinc per déus el sol i la lluna com els altres homes? — Per Zeus, oh jutges, diu que el sol és una pedra i la lluna una terra. — Penses que acuses Anaxàgoras, amic Meletos; per tan poca cosa tens els jutges, tan poc il·lustrats penses que són que no sàpiguen que els llibres d'Anaxàgoras,[1] el de Clazòmenes, són plens d'aquestes tesis? I els joves aprendrien amb mi aquestes teories que a tot estirar poden comprar a l'orquestra per una dracma i fer burla després de Sòcrates si feia veure que eren seves aquestes afirmacions, eles quals altrament són absurdes? Però, per Zeus, és això que penses? Que jo no crec en cap déu? — En cap déu, per Zeus, en cap déu absolutament. — En això estàs en desacord amb tu mateix, Meletos. A mi em sembla, atenesos, que aquest home és un insolent i un temerari, que per pura insolència i temeritat i com un cop de jove, ha formulat aquesta acusació. Hom diria que vol posar un enigma per tal de provar-nos! 27«A veure si el savi Sòcrates s'adonarà que jo faig broma i em contradic o bé enganyaré a ell i als altres que ens escolten». Car a mi em sembla que en la
- ↑ Anaxàgoras de Clazòmenes que visqué a Atenes entre 480 i 450 i fou amic i mestre d'alguns atenesos eminents, entre ells Pericles i Eurípides. Fou acusat d'ateisme per les seves opinions materialistes sobre els astres. Fou exiliat d'Atenes i morí en l'exili.
