Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/62

Aquesta pàgina ha estat validada.

sen al cel i sota terra i no creu en els déus i ensenya de fer semblar bo un raonament dolent. La veritat, crec, ells no la voldrien dir i és que han estat posats en evidència, com gent que fan veure que saben sense saber. Però com que són, em penso, orgullosos, apassionats ei en gran nombre i estan units i parlen d'una manera convincent sobre mi, us han omplert les orelles abans i ara, amb llurs apassionades calumnies. D'entre ells han sortit Meletos i Anitos i Licó; 24Meletos ofès pels poetes, Anitos pels menestrals i els polítics, Licó pels oradors. Em sorprendria, com deia al començament, si arribés en tan poc temps a destruir una calúmnia tan arrelada. Aquesta és, atenesos, la veritat, i no us parlo ocultant-la ni dissimulant-la poc ni molt. Prou que sé que justament per això em crearé més odis; però això serà la demostració que dic la veritat i que aquesta és la calúmnia i que les causes són aquestes. bI si ara o més endavant examineu la cosa ho trobareu així.


Els actuals acusadors.
Diàleg amb Meletos


 Respecte als meus primers acusadors és suficient aquesta defensa davant vostre. Quant a Meletos, l'honorable i patriota Meletos, com ell mateix s'anomena, i als meus recents acusadors, intentaré ara defensar-me. I encara un cop, com que són distints dels altres aquests nous acusadors, prenguem el text de llur acusació. Aquesta ve a dir el següent: «Sòcrates és culpable de corrompre la joventut, i de no creure en els déus en els quals la ciutat creu, sinó en altres divinitats noves». cAquesta és l'acusació; examinem-la ara punt per punt.
 Ell diu que sóc culpable de corrompre els joves. Jo, en canvi, atenesos, dic que Meletos és culpable de fer broma amb les coses serioses, de portar lleugerament la gent al tribunal i de fer veure que li importen molt i el preocupen molt coses de les quals en