comèdies.[1] Però aquells que per enveja o malvolença tractaven de convèncer-vos i aquells que convençuts ells mateixos convencien a llur torn els altres, tots aquests són els de més mal tractar de tots; car no és possible de fer pujar aquí ni de refutar ningú d'ells, sinó que cal tanmateix defensar-se i refutar sense ésser contestat per ningú, com si hom lluités amb ombres. Considereu, doncs, també vosaltres el que jo afirmo: que tinc dues menes d'acusadors: uns els que m'acusen ara, altres els de fa molt de temps, dels quals acabo de parlar. eI compreneu que cal que em defensi primer d'aquests; car els haveu sentit acusar-me primer i durant molt més de temps que els que han vingut després.
I bé; cal defensar-se, doncs, atenesos, i cal emprendre's ara de destruir la calúmnia que estatgeu fa tant de temps, 19en un temps talment curt. Jo prou voldria reeixir en la meva defensa i obtenir alguna cosa si això hagués d'ésser bo per vosaltres i per mi; però penso que és molt difícil, i no se m'oculta pas fins a quin punt ho és. No gens menys, que passi el que sigui agradable al déu; jo tinc d'obeir la llei i defensar-me.
Remuntant a l'origen, examinem quina és l'acusació amb la qual se m'ha calumniat bi en la qual ha confiat Meletos per intentar-me aquest procés. Bé: amb quines dites em calumnien els calumniadors? Com si es tractés de veritables acusadors judicials, cal llegir el text mateix de llur acusació: «Sòcrates és culpable perqué tafaneja les coses del cel i de sota la terra i fa semblar bona la mala causa, i ensenya tot això als altres.» cAixí farien aproximadament; prou ho haveu vist vosaltres mateixos en la comèdia d'Aristòfanes, on és passejat per l'escena un cert Sòcrates que es vana d'anar per l'aire i diu moltes altres beneiterïes de les quals jo no sé ni molt ni poc. I això no ho dic per menysprear aquesta ciència, si
- ↑ L'al·ludit és Aristòfanes, que en Els Núvols presenta Sòcrates com un corruptor de la joventut. Els Núvols foren representats per primera vegada en 423. (Vegi's la introducció).
