Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/50

Aquesta pàgina ha estat validada.

comèdies.[1] Però aquells que per enveja o malvolença tractaven de convèncer-vos i aquells que convençuts ells mateixos convencien a llur torn els altres, tots aquests són els de més mal tractar de tots; car no és possible de fer pujar aquí ni de refutar ningú d'ells, sinó que cal tanmateix defensar-se i refutar sense ésser contestat per ningú, com si hom lluités amb ombres. Considereu, doncs, també vosaltres el que jo afirmo: que tinc dues menes d'acusadors: uns els que m'acusen ara, altres els de fa molt de temps, dels quals acabo de parlar. eI compreneu que cal que em defensi primer d'aquests; car els haveu sentit acusar-me primer i durant molt més de temps que els que han vingut després.
 I bé; cal defensar-se, doncs, atenesos, i cal emprendre's ara de destruir la calúmnia que estatgeu fa tant de temps, 19en un temps talment curt. Jo prou voldria reeixir en la meva defensa i obtenir alguna cosa si això hagués d'ésser bo per vosaltres i per mi; però penso que és molt difícil, i no se m'oculta pas fins a quin punt ho és. No gens menys, que passi el que sigui agradable al déu; jo tinc d'obeir la llei i defensar-me.


Les primeres acusacions


 Remuntant a l'origen, examinem quina és l'acusació amb la qual se m'ha calumniat bi en la qual ha confiat Meletos per intentar-me aquest procés. Bé: amb quines dites em calumnien els calumniadors? Com si es tractés de veritables acusadors judicials, cal llegir el text mateix de llur acusació: «Sòcrates és culpable perqué tafaneja les coses del cel i de sota la terra i fa semblar bona la mala causa, i ensenya tot això als altres.» cAixí farien aproximadament; prou ho haveu vist vosaltres mateixos en la comèdia d'Aristòfanes, on és passejat per l'escena un cert Sòcrates que es vana d'anar per l'aire i diu moltes altres beneiterïes de les quals jo no sé ni molt ni poc. I això no ho dic per menysprear aquesta ciència, si

  1. L'al·ludit és Aristòfanes, que en Els Núvols presenta Sòcrates com un corruptor de la joventut. Els Núvols foren representats per primera vegada en 423. (Vegi's la introducció).