que, per altra banda, la seva fe en el seu δαεμόνιον prova que creu en alguna cosa de diví i per tant en els déus (26b - 28a).
d) La missió de Sòcrates (28a - 34b). — A la pregunta que algú podria fer, per què s'ocupa d'aquestes coses que han produït la maledicència de la gent i per tant el perill actual, respon Sòcrates que aquell que ocupa un lloc ha de mantenir-s'hi àdhuc havent-hi perill de mort. Àdhuc si li prometessin el perdó a condició de no continuar en les seves activitats actuals, ell hauria de rebutjar aquesta condició, tenint present, encara, que ni tan sols podem dir si la mort és un bé o un mal (28b - 30b).
Amb la seva condemna qui més perdria serien els atenesos mateixos, car Sòcrates és l'esperó adjudicat pel déu a la Ciutat, per tal d'excitar-los i fer-los ocupar de la virtut. La prova d'aquesta missió divina està en el seu desinterès pels seus afers personals, davant dels quals sempre ha posat l'interès dels atenesos (30c - 31c).
Hom podria encara dir: Per què ocupant-se dels atenesos prenent-los un a un, no s'ha ocupat dels afers públics? El seu daímon l'ha obligat de mantenir-se allunyat d'ells. Algunes experiències de la seva vida demostren que, si hom vol prendre part en la vida pública volent defensar sempre la justícia, corre el perill d'escurçar la vida (31c - 33a).
Sòcrates no ha tingut en realitat deixebles. Qui el vol escoltar quan parla, pot fer-ho. De l'ús que ell en farà, Sòcrates no n'és responsable. Però que ell no els corromp ho prova que cap dels seus oients, ni ningú de llurs famílies, no ha vingut a acusar~lo, ans molts d'ells són presents, disposats a assistir el suposat corruptor (33a - 34d).
e) Conclusió (34b - 35d). — Sòcrates no suplica amb llàgrimes davant dels jutges, ni porta els fills, com fan d'altres per inspirar pietat, no per orgull ni per menyspreu, sinó per la dignitat de la Ciutat als ulls del foraster, i perquè els jutges no s'han d'inclinar per la compassió sinó per la justícia.
(Després de la declaració de culpabilitat)
Després de meravellar-se del nombre escàs dels que han votat la seva culpabilitat, Sòcrates presenta una proposta de pena contra la de Meletos, que era la de mort. A Sòcrates, com a paga dels seus esforços pel bé dels ciutadans, no escau un mal sinó un bé, per tant el just seria que els atenesos el mantinguessin al Pritaneu. Ell no es pot fer la injustícia
