Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/36

Aquesta pàgina ha estat validada.

aparell des d'on respon a la pregunta d'Estrepsíades, que li demana què fa[1], ἀεροβατῶ καὶ περιφρονῶ τὸν ήλιου — «Vaig pels aires i investigo el sol». L'acusació de cobrar diners per les lliçons, així com la de fer tornar bona la mala raó, es troben en els versos següents:[2]

οὗτοι διδάσκουσ', ἀργυρίον ἤν τις διδῷ,
λέγοντα νικᾶν καὶ δίκαια κἄδικα.


 Heus aquí, entre altres llocs, els termes de les primeres acusacions contra Sòcrates, tal com ens els dóna l'Apologia de Plató. Aristòfanes parla de Sòcrates en un to semblant també en altres comèdies. I d'altres autors còmics havien igualment fet objecte de burles el filòsof. Querefont, com a deixeble de Sòcrates, és també tot sovint atacat. L'altra víctima de la comèdia antiga, Eurípides, és posat sovint en relació amb Sòcrates. Àdhuc arriba a dir-se[3] que la inferioritat d'Eurípides ha d'ésser atribuïda a la introducció de la dialèctica socràtica en les seves tragèdies, cosa que fa desaparèixer de l'art del tràgic τὰ μέγιστα. Aquesta persecució de la comèdia contra els dos grans homes, constant i cada cop més forta contra Eurípides, menys intensa i no sovintejada contra Sòcrates després del gran atac de Els Núvols, no havia de deixar de donar els seus fruits. Eurípides hagué d'abandonar Atenes. La condemna de Sòcrates fou el fruit tardà dels atacs de la comèdia antiga a l'altre il·lustre atenès.
 Hi ha encara un altra acusació contra Sòcrates, la qual, però, no fou escrita fins després de la seva mort (almenys després de l'any 393) pel sofista Polícrates. Aquesta acusació era més extensa que la de 399. Hom acusava Sòcrates de molts més crims. Hom li retreia d'haver estat el mestre d'Alcibíades i de Critias,[4] així com d'ésser culpable de furts i sacrilegis, mestre d'ociositat, etc., coses de les quals no parla l'acusació de 399. En canvi, molts punts de l'acusació de Polícrates devien ésser trets de les acusacions dels còmics — com per exemple l'acusació de furt, que es trobava, com és sabut, en Èupolis, i la d'ociositat, que es troba en Aristòfanes —.[5] Així, l'acusació per la qual morí no fou tan grossera com les anteriors dels còmics i la del sofista posterior.

  1. V. 225
  2. Núvols, v. 99. La darrera d'aquestes acusacions es troba també en 112 i seg.
  3. Com per exemple en Aristòfanes, Granotes, 1094 i seg.
  4. Cf. la refutació en Xenof., Mem., 1. I.
  5. Núvols, 316 i 334, i Granotes, 1498.