corregit a diverses èpoques entre els segles XI i el XV. Dos correctors són dignes d'especial atenció. El corrector més vell és designat per nosaltres A2; l'altre corrector, molt menys interessant, un cert Constantí, autor d'una nota al final on diu que ha corregit el text, és designat per a.
B = Bodleianus o Clarkianus 39; és de l'any 895 segons indica un colofó del copista. Fou copiat per Joan el Cal·lígraf per ordre d'Aretes, després bisbe de Cesàrea a Capadòcia.[1] Conté les sis primeres Tetralogies. Diverses mans han intervingut en la correcció. La primera Β2 era probablement d'Aretes mateix. D'altres de més recents són designades per b.
Entre A i Β tenim tota l'obra de Plató, llevat de la Tetralogia VII, però no hi ha control possible entre els dos manuscrits, car el que tenim de l'un manca precisament en l'altre. Tenim, però, un altre manuscrit excel·lent. Aquest és:
T = Venet. Append, class. 4, I, de darreries del segle XI o principis del XII. Té totes les set primeres Tetralogies i endemés el Clitofont i els llibres I a III de la República, interrompent-se a 389d ἄρα δεήσει. Hi ha encara d'altres folis afegits, però són d'èpoques posteriors (segles XV i XVI) i provenen d'una tradició diferent de la que orienta la part antiga. Τ és la principal autoritat respecte a la setena Tetralogia que manca, com havem vist en A i en B. Altrament, com sigui que en el Clitofont i en la República coincideix Τ amb A, hom considera des de Schanz que Τ deriva de A i es pot per tant considerar com a substitut d'aquest per a les sis primeres Tetralogies.
D = Venetus 185 del segle XII, conté les Tetralogies I - IV i una part de la Tetralogia VIII: Clitofont i República I - X finint a 612e ἔστι ταῦτα. En les quatre primeres Tetralogies és molt semblant a Β. En la VIII és molt diferent de la tradició Α Τ. Fou Schanz qui primer defensà la teoria que D era respecte a la tradició Β el que Τ era respecte a la tradició A, això és, un subs-
- ↑ Reproducció fototipica a la col·lecció Codices graeci et latini photografice depicti, III i IV Leiden 1898.
