Laq.— Jo no comprenc, Sócrates, què vol dir. Car fa veure que ni l'endevinaire ni el metge, ni cap altre és coratjós, llevat potser d'algun déu. A mi em sembla que Nícias no vol confessar sincerament bque no diu res de bo i es gira amunt i avall per ocultar la seva confusió. Jo crec que tu i jo hauríem pogut també fer aquests giravolts si haguéssim volgut que no semblés que ens contradèiem. Si els nostres discursos fossin davant d'un tribunal, tindria alguna raó de fer això; però aquí, en una reunió com aquesta, et sembla que s'escau d'ornar-se amb mots inútils i buits?
cSòc.— No em sembla que s'escaigui, Laques. Però anem amb compte que Nícias no es pensi dir alguna cosa i no pas parlar només per parlar. Examinem amb més d'atenció el que pensa. I si sembla dir alguna cosa de bo, donem-li la raó; si no, instruim-lo.
Laq.— Si tu, Sòcrates, vols examinar-lo, examina'l; jo potser ja l'he interrogat prou.
Sòc.— No hi ha cap inconvenient. La meva investigació serà en comú, en nom teu i meu.
Laq.— Perfectament.
Sòc.— Digues-me, doncs, Nícias, o millor, digues-nos, car Laques i jo tenim la paraula comú. Tu dius que el coratge és la ciència del que cal témer i del que no cal témer.d
Níc.— Sí.
Sòc.— I que això no és fàcil d'aprendre per tothom, car ni l'endevinaire ni el metge no la coneixen ni poden ésser coratjosos sense haver adquirit aquest coneixement. No és això el que dius?
Níc.— Això mateix.
Sòc.— En aquest cas, un porc qualsevol, com diu el proverbi[1] no podria obtenir aquest coneixement ni esdevenir coratjós.
Níc.— Per mi no.
- ↑ El proverbi diu: κἂν κύων χἂν ὗς γνοίη (això ho sabria un gos o bé an porc).
