Sòc.— Així, doncs, Laques, ens esforçarem a definir el coratge. I després de seguida examinarem de quina manera es pot comunicar als joves, een la mesura en què és comunicable per mitja de l'aprenentatge i l'exercici. Prova, doncs, com et dic, d'explicar què és el coratge.
Laq.— Per Zeus, Sòcrates, no és pas gens difícil. Si un es decideix a romandre a les files repel·lint l'atac dels enemics i sense fugir, tingues entès que fóra coratjós.
Sòc.— Molt ben dit, Laques. Però potser jo tinc la culpa, perquè no m'he explicat bé, que tu no hagis respost el que jo pensava preguntar-te, sinó tot una altra cosa.
Laq.— Què vols dir amb això, Sòcrates?
191Sòc.— T'ho explicaré, si puc. És coratjós aquest que tu dius, que roman a les files lluitant amb els enemics.
Laq.— Sostinc que ho és.
Sòc.— I jo també. Però, i aquell que lluita amb els enemics, no romanent a les files, sinó fugint?
Laq.— Com s'entén fugint?
Sòc.— Com es diu dels Escites, que lluiten tan bé fugint com perseguint. Homer mateix parla en algun lloc amb elogi dels cavalls d'Encas, bque diu que sabien «ésser ràpids a perseguir i a fugir»,[1] i lloa així mateix Eneas per la seva traça a fugir i l'anomena «mestre en la fugida».
Laq.— I amb raó, Sòcrates, car parla dels carros; com tu que parles dels cavalls dels Escites. Car la cavalleria lluita així mentre que la infanteria lluita com jo dic.
Sòc.— Llevat potser dels lacedemonis,[2] Laques. Car diu que els lacedemonis a Platea cquan toparen amb els guerrers armats
