Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/222

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 cAltrament, Lisímac, jo he vist no pocs d'aquests homes en els fets i veig prou el que valen. Per aquest fet podeu jutjar d'aquests homes: cap dels entesos en l'art de lluitar amb les armes no ha esdevingut un home d'anomenada en la guerra. I en cada art, els homes d'anomenada es troben entre els entesos; aquests, al contrari, semblen perseguits fortament per la desgràcia al costat dels altres. Aquest mateix Estesilau, que vosaltres i jo dhavem vist mostrar-se davant la multitud dient grans coses d'ell mateix, jo el vaig veure millor en un altre lloc, mostrant-se com era en realitat, baldament sense voler.
 La nau on anava ell de soldat va abordar un vaixell de càrrega; ell lluitava amb una llança unida a una falç, una arma tan diferent de les altres com ell mateix pretenia d'ésser diferent dels altres soldats. Contar altres coses de l'home no val la pena, però sí que cal parlar del que s'esdevingué amb la pensada de la falç unida a la llança. eBo i combatent la falç se li enganxà al cordatge del vaixell i restà agafada. Estesilau estirava volent desenganxar-la, sense poder. Mentrestant l'una nau anava passant al costat de l'altra. De primer Estesilau corregué tota la llargada de la nau agafat a la seva llança, però quan la nau hagué passat i l'estirava a ell mateix, que no volia abandonar la llança, la deixà escórrer per la mà fins arribar al capdavall de l'asta. 184Hi hagué rialles i aplaudiments de la banda del transport en veure la figura que feia, i després que una pedra que li tiraren sobre la coberta als seus peus li féu abandonar la llança, els del seu mateix vaixell no es pogueren estar de riure veient penjar del transport aquella llança amb la seva falç.[1] Tal volta podria haver-hi alguna cosa de bo, en aquest art, com Nícias diu; però el que jo hi he trobat no és més que això.
 bEl que deia, doncs, al principi: sigui que aquesta ciència ens ofereix poca utilitat, o sigui que no és cap ciència, sinó que només ens fa veure que ho és, no val la pena d'ocupar-se d'aprendre-la. Car em sembla que si el que es pensa saber-la és un co-

  1. Noti's la finor irònica amb què és descrita tota l'escena.