Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/218

Aquesta pàgina ha estat revisada.

res a dir fora del que ells diguin, després podré explicar-vos-ho i tractar de convèncer-vos. I doncs, Nícias, per què no parla primer qualsevol de vosaltres dos?


Utilitat de la lluita armada. El parer de Nícias


 Níc.— No hi ha cap obstacle, Sòcrates. Pel que fa a mi jo ja crec que aquesta ciència és convenient eque sigui apresa pels joves per moltes raons. Car que passin el temps en això i no en altres coses en què els joves tenen gust a passar el temps quan els vaga, ja em sembla bé, car el cos necessàriament s'enfortirà — puix que aquest exercici no és inferior ni exigeix menys d'esforç que qualsevol altre — 182i ensems aquest exercici amb el muntar a cavall escau especialment a un home lliure; car en les lluites en les quals havem d'ésser pràctics i en front de les quals ens havem de trobar, només s'exerciten aquells que s'exerciten en el maneig dels instruments de guerra.
 Altrament, aquesta ciència és útil en la batalla mateixa, quan cal lluitar en línies amb tots els altres; però la seva màxima utilitat es presentarà quan les línies es desfan i cal lluitar un a un, adés perseguint a un que recula, adés en la retirada defensant-se d'un que ens ataca. El que coneix aquesta ciència no ha de témer res d'un home sol; btal volta ni de molts; ans en totes ocasions durà avantatge. Aquest estudi endemés desperta l'interès per un altre noble estudi. Car tot home entès en la lluita amb les armes, desitjaria de seguida conèixer l'art següent, això és, l'art de la tàctica, i havent après aquest dirigiria el seu esforç a l'estudi de l'estratègia; ci és ben clar que posseir tots aquests coneixements dels quals aquest és el començ, és cosa bella i de gran valor per a l'home que els posseeix.
 Afegim-hi alguna cosa que no és petita: que tot home en la lluita, si posseeix aquesta ciència, esdevé molt més refiat i més valent que no hauria estat de natural. I no menyspreem de dir, malgrat que a algú sembli un avantatge insignificant, que aquest