Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/202

Aquesta pàgina ha estat revisada.





NOTÍCIA PRELIMINAR


I. Personatges i circumstàncies de l'acció


 Ultra Sòcrates apareixen en el diàleg, Laques, Nícias, Lisímac i Melèsias i un moment els fills d'aquests. Tots ells formen part de la societat més elevada d'Atenes. En aquest diàleg, com ha fet observar Wilamowitz,[1] es veu la intenció d'elevar Sòcrates personalment i socialment. En oposició als còmics que parlen de Sòcrates com un miserable mendicant, Plató vol fer veure aquí com Sòcrates era considerat i respectat dintre la millor societat atenesa. Àdhuc el pare de Sòcrates rep un compliment de la part de Lisímac,[2] que si personalment no s'havia distingit en la vida atenesa era tanmateix el fill del famós Aristides. Sòcrates mateix és elogiat en tots els tons per tots els interlocutors.
 D'entre els personatges del diàleg el més important és Nícias. Nícias s'havia ja distingit sota Pericles, del qual era molt estimat. Mort Pericles (429) ell fou el cap del partit moderat i dirigí entre 429 i 421 diverses expedicions guerreres. Malgrat tota la seva fortuna en aquestes expedicions, Nícias considerava la guerra com un mal. Per això en 421 aconseguí de fer signar entre Esparta i Atenes la pau que portava el seu nom.
 Però la política prudent de Nícias fou destorbada per l'aparició d'Alcibíades a l'escena política atenesa. En 415 Nícias s'oposà a l'expedició contra Sicília, malgrat la qual cosa fou obligat a prendre'n el comandament. L'expedició, com és sabut, terminà en un fracàs enorme, en el qual les forces ateneses foren totalment destruïdes. Nícias fou fet presoner i condemnat a mort pels siracusans. Tucídides, que el posà damunt de tots els contemporanis,[3] diu que no era mereixedor d'aquesta fi; li retreu, però d'haver obeït els consells dels endevinaires de retar-

  1. Platon, 189 i seg.
  2. Laques, 180e
  3. VII, 87