Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/194

diries de seguida que totes es resumeixen en això: aconseguir la victòria en la batalla. No és això?
 E.— És evident.
 S.— També penso que els pagesos fan moltes i molt belles obres. Però el resum és la producció de l'aliment de la terra.
 E.— Ben cert.
 S.— I bé doncs, les moltes i belles coses que els déus produeixen, com es resumeixen?
 E.— Ja t'he dit fa poc, Sòcrates, que hi ha molta de feina a conèixer què és tot això detalladament. cPerò et diré simplement que saber dir i fer les coses agradables als déus adés en la oració, adés en el sacrifici, és la pietat, i això salva les cases i el comú de la ciutat. El contrari de les coses agradables als déus és impietat, i això és el que ho ensorra i ho destrueix tot.
 S.— Molt més breument em podies haver resumit el que et preguntava, si haguessis volgut, Eutífron. Però es veu que no tens cap interès a il·lustrar-me; això és ben clar. cCar ara que estaves a punt de fer-ho te me'n tornes. Si m'haguessis respost el que et demanava, ja hauria estat suficientment instruït, per tu, del que és la pietat. I bé, ja que cal que l'enamorat segueixi l'objecte del seu amor allí on vagi, què has dit que eren l'acció pia i la pietat? No és una mena de ciència del sacrifici i de l'oració?
 E.— Així ho he dit.
 S.— I el sacrifici, no és oferir presents als déus, mentre que pregar és demanar als déus?
 E.— Just, Sòcrates.
 dS.— Segons el que havem dit, doncs, la pietat seria la ciència de fer presents i de demanar als déus.
 E.— Molt bé, Sòcrates, has entès el que he dit.
 S.— Tinc una passió per la teva saviesa, amic meu, i poso molta d'atenció perquè res del que diguis no caigui en terra. Però digues-me, en què consisteix aquest servei fet als déus? Tu dius que hom els ofereix presents i els fa demandes?
 E.— Certament.