Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/190

rem après prop de tu què és i què no és la religiositat i la pietat.
 Ε.— Doncs bé; a mi em sembla, Sòcrates, que pia i religiosa és la part de la justícia que fa referència a la cura deguda als déus, mentre que la cura dels homes forma l'altra part.
 S.— Ben dit em sembla, Eutífron, el que has dit. Però em deus encara una petita cosa. 13No entenc bé què vols dir, amb el mot cura. Car segurament no vols parlar que la cura que es té per les coses corrents sigui la mateixa que pels déus. Car nosaltres diem, per exemple, que no tothom entén en la cura dels cavalls, sinó únicament el carreter. No és cert?
 E.— No hi ha dubte.
 S.— Car l'art del carreter consisteix a tenir cura dels cavalls.
 E.— Sí.
 S.— Ni tothom entén a tenir cura dels gossos sinó únicament el caçador.
 Ε.— Cert.
 S.— Car l'art del caçador consisteix a tenir cura dels gossos.
 bE.— Sí.
 S.— I l'art del pastor a tenir cura dels bous.
 E.— Ben cert.
 S.— I la pietat i la religiositat a tenir cura dels déus, Eutífron? És això el que tu dius?
 E.— Això mateix.
 S.— Així, doncs, la cura d'una cosa, no acompleix sempre el mateix? Car la cura d'una cosa va sempre dirigida a la utilitat i al millorament d'aquesta cosa; veus per exemple com als cavalls l'art del carreter els és útil i per ell milloren. No et sembla així?
 E.— Així em sembla.
 S.— El mateix que els gossos, per l'art del caçador, i els bous per l'art del pastor, i totes les altres coses per l'estil. O bé et penses potser, amic, cque la cura d'una cosa té per objecte la seva destrucció?
 E.— Per Zeus, no pas jo no m'ho pensaria.