Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/188

Ε.— Digues-m'ho.
S.— A mi no em sembla que allà on hi ha el temor hi ha el respecte, car em sembla que hi ha molta de gent que temen les malalties, la pobresa, i moltes altres coses per l'estil, però no tenen respecte per aquestes coses que temen. No et sembla?
E.— Cert.
S.— En canvi, allà on hi ha el respecte hi ha la por. Car hi ha ningú que en fer-li respecte una cosa i donar-se'n vergonya no tingui por i s'espanti d'agafar una reputació de dolent?c
E.— Té por, en efecte.
S.— No és doncs cert, de dir que allà on hi ha la por hi ha el respecte, sinó que a tot arreu on hi ha el respecte hi ha certament la por, però no a tot arreu on hi ha la por hi ha el respecte. Car la por s'estén més enllà que el respecte. El respecte, doncs, és una part de la por, igualment com el nombre imparell és una part del nombre en general, car a tot arreu on hi ha un nombre no hi ha un imparell, mentre que a tot arreu on hi ha un imparell hi ha un nombre. Em segueixes, ara?
E.— Perfectament.
S.— El mateix deia jo en preguntar: on hi ha el just hi ha també la pietat? dOn hi ha la pietat hi ha certament la justícia, però on hi ha la justícia no sempre hi ha la pietat, caria pietat és una part de la justícia. No s'ha de dir així, o et sembla alguna altra cosa?
E.— Res més que això; em sembla que tens raó.
S.— Examina, doncs, el que segueix. Si la pietat és una part de la justícia, ens cal descobrir quina part de la justícia és la pietat. Si em preguntessis, parlant del que acabo de dir, quina part del nombre és el nombre parell i què s'escau a ésser l'esmentat nombre, jo respondria que és el divisible en dos enters iguals i no el divisible en dos enters desiguals. No et sembla així?
E.— Així m'ho sembla.
eS.— Prova, doncs, d'ensenyar-me de la mateixa manera, quina part de la justícia és la pietat, per tal que puguem dir a Meletos que no ens faci injustícia ni ens acusi d'irreligiositat, car hau-