sinó que tu em sembles ésser el Dèdal. Pel que fa a mi romandríen a llur lloc, tal com són.
S.— Així doncs, vaig pel camí, amic meu, de tenir més traça que aquell personatge, car ell només feia que no romanguessin a llur lloc les seves obres, mentre que jo, pel que es veu, no sols les meves sinó les dels altres. I el més divertit és que tinc aquesta traça sense voler. M'estimaria més que els raonaments em romanguessin quiets i no es moguessin del lloc, que no pas tots els tresors de Tàntal[1] afegits a la saviesa de Dèdal. eI prou, de tot això. Ja que em sembles defugir l'esforç, jo em vaig a posar al costat teu per tal que m'ensenyis què és la pietat i no et descoratgis abans d'hora. Mira si no et sembla que necessàriament tot acte de pietat és un acte just.
E.— A mi m'ho sembla.
S.— Però, és ensems tot allò que és just una acció pia, o bé allò que és una acció pia és certament una acció justa; 12però allò que és una acció justa no és sempre una acció pia, o bé uns cops una acció pia, altres cops una altra cosa?
E.— No segueixo el que dius, Sòcrates.
S.— Tu ets, però, més jove que jo: et passo al davant en edat tant com tu em passes en saviesa. Però el que et dic: tu defuges l'esforç de tan ric que ets en saviesa. Home feliç, posa't en tensió! Car no és difícil de comprendre el que dic; dic el contrari del que deia el poeta quan feia:
«Zeus que ha fet tot això i que tot ho ha creat
bno goses anomenar; allà on hi ha el temor, hi ha també el respecte».[2]
Jo en aquest punt difereixo del poeta. Et dic en què?
- ↑ Tàntal, rei de Frigia. Proverbial per la seva riquesa tant com pel suplici que li fou aplicat per haver traït els secrets dels déus.
- ↑ Fragment dels cants cipriànics que contaven els esdeveniments anteriors a la Ilíada. L'autor era desconegut en temps de Plató; més tard els versos són atribuïts a Estasinos.
