cVull dir que quan es fa alguna cosa o es sofreix un efecte, no és perquè és fet que hom ho fa, sinó perquè hom ho fa que és fet, i no és perquè és sofert que hom el sofreix sinó que és perquè hom el sofreix que és sofert. No hi estàs d'acord?
E.— Jo sí.
S.— Així mateix, ésser estimat no és alguna cosa que és feta i és soferta?
E.— Certament.
S.— Així, doncs, amb això passa com amb l'anterior. Allò que és estimat no és perquè és estimat que algú ho estima, sinó perquè algú ho estima que és estimat?
E.— Per força.
dS.— Què diríem sobre l'acció pia, Eutífron? És cap cosa estimada de tots els déus segons la teva explicació?
E.— Sí.
S.— Perquè és pia o per alguna altra raó?
E.— Per res més que per això.
S.— Perquè és pia, doncs, és estimada, i no perquè és estimada és pia.
E.— Sembla.
S.— Ara bé: perquè els déus les estimen són les coses estimades i per tant agradable als déus.
E.— Ben segur.
S.— Doncs bé: allò agradable als déus no és la pietat, Eutífron, ni la pietat és allò agradable als déus, sinó que un concepte és diferent de l'altre.
eE.— Com és això, Sòcrates?
S.— Perquè havem convingut que l'acció pia és perquè és pia que és estimada i no és perquè és estimada que és pia. No és així?
E.— Sí.
Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/182
Aquesta pàgina ha estat revisada.
