Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/166

 Ε.— No valdría res, Sòcrates, ni Eutífron es distingiria en res dels altres homes, si no sabés totes aquestes coses exactament.5
 S.— No serà el millor per a mi, admirable Eutífron, de fer-me deixeble teu i, abans del judici de Meletos, parlar-li i dir-li que jo també en el temps passat m'he preocupat molt d'entendre les coses divines i ara, ja que diu que per lleugeresa i esperit d'innovació dic falsedats respecte del diví, m'he fet el teu deixeble? bI si confesses, Meletos, diria jo, que Eutífron és savi en aquestes qüestions, confessa també que jo jutjo rectament i no intentis cap acció. I si no ho creus així, llavors, contra ell abans que contra mi escau l'acusació, perquè corromp vells, a mi i el seu pare; a mi amb ensenyament, el seu pare amb els retrets i amb el càstig que demana per ell. I si no em volgués creure i no renunciés a l'acusació i en lloc de mi no t'acusa a tu, no em cal sinó repetir davant del tribunal aquestes paraules que volia dir-li a ell personalment.
 E.— Sí, per Zeus, Sòcrates, i si emprèn d'acusar-me ja trobaria jo, em penso, el seu punt flac, ci més aviat es parlaria d'ell en el judici que de mi.
 S.— I jo, mon car amic, que sé això, estic frisós d'ésser el teu deixeble, perquè sé que ni aquest Meletos ni ningú més no es pensa veure't clar, mentre que a mi m'ha penetrat tan profundament i tan fàcilment que m'ha acusat d'impíetat. Digues-me doncs, per Zeus, el que asseguraves ara mateix que sabies exactament, què és la pietat i què la impietat en matèria d'assassinat i en tot el restant. dO no és en tota acció la pietat idèntica a si mateixa, i no té una mateixa essència tot el que s'escau a ésser acció impia, quant a la seva impietat?
 E.— Ben cert, Sòcrates.