Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/152

Aquesta pàgina ha estat validada.

de serenitat, té prou calma per a pintar el caràcter de Sòcrates i d'Eutífron i discutir problemes lògics. Però això no vol dir que Plató no vibri encara d'indignació. La indignació de Plató, del Critó a l'Eutífron, no ha desaparegut, s'ha atenuat simplement, com s'atenua de l'Apologia al Critó. La ferida es va cloent, però no és closa encara.
 Contra la tesi de la identitat del temps en què fou escrit el diàleg amb el del fet que s'explica, hi ha, ens sembla, un argument molt fort. Plató escrivint en el moment de l'acusació contra Sòcrates no es podia proposar sinó una cosa, tractar d'evitar la condemna. Ara bé, tots els raonaments del Sòcrates de l'Eutífron més aviat reforçarien que no pas esvairien als ulls de la gent que l'havia de jutjar, el parer que Sòcrates no creia en els déus de la ciutat. (Vegi's principalment 6b, que és una de les dues parts de l'acusació). Sòcrates és justificat per Plató als ulls de les persones intel·ligents; però als ulls de la plebs que l'ha de jutjar, la defensa és com una acusació. Ara bé, és lícit a l'amic i al deixeble d'escriure una justificació que essent objectivament justa, pot, però, perjudicar la posició de l'acusat davant dels jutges? Crec que no. Mort Sòcrates, Plató pot perfectament haver escrit aquest diàleg. Però abans del judici no hi ha ningú que tingui dret a despreocupar-se de l'efecte que produiran uns mots o un escrit en l'ànim dels que han de jutjar Sòcrates, llevat de Sòcrates mateix.
 Quant a la tesi segons la qual l'Eutífron deu ésser un diàleg escrit relativament tard en la vida de Plató, Lutoslawski ha provat que l'ús dels mots εἶδος, ἴδεα, παραδειγμα no difereix de l'ús corrent d'aquests mots, que es troba en escriptors anteriors a Plató; per tant, l'existència d'aquests mots sense el significat tècnic que després en la teoria de les idees els serà atribuït, no pot provar res.
 Quant a l'argument basat en la relació entre ὁσιότης i δικαιοσύνη, cal recordar amb Prächter[1] que tant la concepció coordinant com la subordinant es basaven en idees populars. El fet d'adoptar després ocasionalment la concepció coordinant és probablement degut a voler valer-se de conceptes corrents en moments que hom no aspirava a una distinció tècnica precisa.[2] Altrament, ha dit v. Arnim,[3] si per aquesta raó l'Eutífron ha d'ésser col·locat darrera el Gòrgias també s'hauria de posar darrera el Menó, cosa absurda. Afegim pel nostre compte que si es pogués provar que l'Eutífron és posterior al Menó, no hi ha manera de sortir-se de l'argumentació de Natorp contra l'autenticitat de l'Eutífron.
 En resum, doncs, l'Eutífron ha d'ésser posat immediatament darrera

  1. Ueberwegs Geschichte der Phil. des Altertums, Berlin 1920, p. 251
  2. Vegi's Wilamowitz, Plató, II, p. 77 i seg.
  3. Platos Jugenddialoge, p. 152.