Schleiermacher considera l'Eutífron com un diàleg inferior entre la producció de Plató. Atribueix aquesta inferioritat a la barreja del contingut científic amb la tendència apologètica i a la pressa amb què fou compost en el temps de l'acusació contra Sòcrates. Aquesta tesi segons la qual l'època en què fou escrit el diàleg fóra la mateixa en què té lloc l'acció, ha estat represa per altres investigadors, entre ells recentment Ritter.[1] Al contrari, altres investigadors, basant-se en l'aparició de mots com εἶδος, ἴδεα, παράδειγμα que corresponen — jassia amb significat no plenament desenrotllat — a la teoria de les idees, opinen que cal col·locar l'Eutífron en una etapa més avançada del pensament de Plató. Sembla confirmar aquesta idea el fet que l'ὅσιον és considerat en el nostre diàleg com una espècie del gènere δίκαιον, mentre al Protàgoras i al Gòrgias ὁσιότης i δικαιοσυνη són coordinades, i en canvi a la República desapareix la ὁσιότης d'entre les virtuts fonamentals. Així hi hauria tres temps en el pensament de Plató amb referència a la seva concepció de la ὁσιότης: 1) ὁσιότης és coordinada a δικαιοσύνη (Protàgoras, Gòrgias); 2) ὁσιότης és subordinada a δικαιοσύνη (Eutífron), i 3) ὁσιότης no és considerada ja com una virtut fonamental (República). Així s'hauria de posar l'Eutífron després del Gòrgias i abans de la República. Opinen així Gomperz i Räder.
Però els arguments de Schleiermacher i dels investigadors que el segueixen són molt lluny de constituir una prova. La simplicitat no ha d'ésser atribuïda necessàriament a la pressa. Plató pot perfectament haver escrit el diàleg en qualsevol època de la seva vida com un treball secundari, o bé pot haver-lo escrit en els primers temps de la seva vida, poc després del Critó, per exemple, que no és pas més complicat que l'Eutífron. En qualsevol dels dos casos s'explica la simplicitat sense la pressa. Tampoc no és convincent l'argument de Ritter segons el qual o bé cal acceptar l'Eutífron com escrit abans de la mort de Sòcrates o molt després, car l'actitud de Plató és tan resignada que no s'explicaria poc després de la mort del mestre. Donat que hi ha moltes raons contra això darrer, cal acceptar, segons Ritter, el primer extrem del dilema. Evidentment l'actitud de Plató en escriure l'Eutífron no és la mateixa que la de l'Apologia ni tampoc que la del Critó. Plató parla amb molta més
- ↑ Plató, I, 368, confirmat darrerament en la revista de Bursians Jahresberichte, p. 140.
