nen bones lleis i els homes més honorables? I et creus que per fer això val la pena de viure ? O bé t'hi acostaràs i sense vergonya de cap mena els diràs... què els diràs, Sòcrates? Potser el que deies aquí, que no hi ha res millor per als homes que la virtut i la justícia i les lleis i el bon regiment? I no et sembla que faràs un trist paper obrant així? No cal dubtar-ho.d
Però segurament t'allunyaràs d'aquestes ciutats per anar a Tessàlia,[1] prop dels hostes de Critó; car allí és on hi ha més desordre i intemperància, i tal volta escoltaran encisats la manera divertida com vas fugir de la presó, embolicant-te en unes vestidures o cobert amb una pell o d'una altra de les maneres com acostumen a disfressar-se els fugitius i havent canviat el posat. Que essent un vell i restant-te, pel que es pot suposar, poc temps de vida, goses estimar tan furiosament el viure eque manques a les lleis més grans, et penses que ningú no t'ho dirà? Potser no, si no molestes a ningú. Però, en cas contrari, te n'hauràs de sentir moltes d'indignes de tu, Sòcrates. Adulant i servint a tothom viuràs, doncs, sense fer res més que prendre part en convits a Tessàlia com si haguessis anat a Tessàlia només a banquetejar? I on se'ns n'hauran anat aquells raonaments sobre la justícia i les altres virtuts? 54Dius que és per causa dels fills que vols viure, per tal de pujar-los i educar-los? Com? Emportant-te'ls a Tessàlia els voldràs pujar i educar, fent-los estrangers, perquè al damunt de tot encara t'hagin d'agrair això? O restaran aquí i seran més ben pujats i educats sense tu estar amb ells només perquè tu encara vius? Els teus amics tindran cura d'ells. O és que potser si emigraves a Tessàlia se n'ocuparien, però si emigres a l'Hades no se n'ocuparan? Si res pots esperar dels que es diuen amics teus, és ben clar que sí.b
Doncs bé, Sòcrates, creu-nos a nosaltres que t'hem fet el que ets i no posis els infants ni la vida ni res davant de la justícia, per tal que en anar-te'n a l'Hades tinguis tot això per defensar-te
- ↑ Tessàlia tenia entre els grecs molt mala reputació. La manca d'honorabilitat dels ciutadans, el desordre i insubmissió a la llei eren proverbials. Θεσσαλòν σόφισμα («murrieria tessaliana») era el nom que es donava a un acte de mala fe.
