Que diríem a això, Critó? Podríem fer altra cosa que assentir?
C.— Necessàriament hauríem d'assentir, Sòcrates.
S.— Fas res més, continuarien, que violar els acords i els compromisos amb nosaltres, econvinguts per tu sense violències ni engany, ni ésser obligat a decidir-te en poc temps, ans havent tingut setanta anys per anar-te'n si no et plaïem nosaltres ni et semblaven justos els convenis. Però tu, ni t'has estimat més Lacedemònia, ni Creta,[1] encara que dius que són ben regides, ni cap altra de les ciutats hel·lenes ni estrangeres, 53ans t'has mogut menys d'aquesta que els impedits, els orbs i els altres invàlids; vet aquí fins a quin punt t'agradava més que no als altres atenesos la ciutat, i amb la ciutat les lleis; car com podria plaure una ciutat sense plaure ensems les lleis? I ara, justament, no vols restar en el que havem acordat? Creu-nos, Sòcrates, i no t'exposis al ridícul sortint de la ciutat.
Car, pensa, violant això, cometent aquesta falta, quin bé es produeix per a tu i per als teus amics. Que corren el perill d'ésser exiliats a llur torn i d'ésser exclosos de la ciutat, bo de perdre la fortuna, gairebé és segur. Però tu mateix, ja d'antuvi, si te'n vas a cap de les ciutats que hi ha a prop, a Tebes o a Megara[2] — que són totes dues ben regides — hi aniràs com un enemic d'aquella ciutat, Sòcrates, i tots aquells que portin voluntat a llur pàtria et miraran amb mals ulls, pensant que ets un destructor de les lleis, i així fortificaràs l'opinió dels jutges, perquè semblarà que hagin jutjat rectament. cCar aquell que destrueix les lleis és molt verosímil que sigui un desencaminador dels joves i de la gent poc entenimentada. Evitaràs doncs les ciutats que te-
