Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/132

C.— Ho provaré.
S.— En cap cas, dèiem, cal obrar amb intenció injustament, o en alguns casos sí i en d'altres no? O bé mai no és bo ni bell d'obrar injustament, com havíem convingut en temps passats moltes vegades? cosa que ara havem repetit? O bé totes les nostres opinions anteriors en aquests pocs dies s'han dissipat i a la nostra edat, Critó, vells com som, hem pogut parlar fa tanta estona seriosament sense tenir esment que no dèiem res més que criaturades? bO bé, més aviat, tot subsisteix com dèiem, que ho accepti la gent o no? I per bé que ens calgui sofrir coses pitjors o millors, sempre obrar injustament, per l'home que obra així, en totes les ocasions és un mal i una vergonya? Ho afirmem així, o no?
C.— Ho afirmem així.
S.— Mai no cal, doncs, obrar injustament.
C.— Mai.
S.— Ni havent rebut la injustícia, cal tornar-s'hi amb la injustícia, com pensa la gent, donat que cal no obrar mai injustament.
cC.— Evidentment que no.
S.— I bé; s'ha de fer el mal, Critó, o no?
C.— Cal no fer-lo, Sòcrates.
S.— Què, doncs, fer mal quan s'ha sofert el mal, és just, com diu la gent, o no és just?
C.— No és just.
S.— Car fer mal algú no és distint d'ésser injust.
C.— Dius veritat.
S.— I tampoc no cal tornar la injustícia ni fer mal a ningú encara que sofrim per la seva culpa. I mira bé, Critó, que concedint-me això, dno ho acceptis contra la teva opinió, car sé prou bé que a ben pocs sembla i semblarà així. Entre els que ho accepten i els que no ho accepten no pot existir deliberació en comú, ans necessàriament s'han de menysprear examinant els uns les decisions dels altres. Reflexiona, doncs, bé, si estàs d'acord amb mi i penses com jo, i posem, per tant, per principi,