d'una obra platònica en les Tetralogies de Trasil implica evidentment que aquest la considerava erròniament atribuïda a Plato.
Per prendre un punt de partida enumerarem, doncs, d'entre el nostre Corpus platonicum, què era autèntic i què no ho era segons Trasil. Les Tetralogies de Trasil consten de les següents obres:
| Tetralogia | I | Eutífron, Apologia, Critó, Fedó. |
| II | Cratil, Teetet, Sofista, Polític. | |
| IV | Alcibíades primer, Alcibíades segon, Ηiparc, Els amants. | |
| V | Teages, Càrmides, Laques, Lisis. | |
| VI | Eutidem, Protàgoras, Gòrgias, Menó. | |
| VII | Hípias major, Hípias menor, Ió, Menexen. | |
| VIII | Clitofont, República, Timeu, Crítias. | |
| IX | Minos, Les Lleis, Epínomis, Lletres. |
Fora de les Tetralogies, és a dir, rebutjades per Trasil, hi ha les obres següents: Definicions, Sobre la justícia (Περὶ δικαίου), Sobre la virtut, Demòdoc, Sísif, Alcíon, Eríxias, Axíoc.
La crítica antiga posterior a Trasil considera falsament atribuïdes a Plató algunes de les obres contingudes en les Tetralogies. Es discutí l'autenticitat del segon Alcibíades, de l'Hiparc dels Amants i de l'Epínomis. D'altres anaren més lluny i uns negaren autenticitat a les Lleis, d'altres a la República. Àdhuc l'autenticitat del Fedó fou, segons sembla, negada.
La critica moderna ha confirmat la falsedat dels diàlegs que Trasil considerava apòcrifs. Ha anat, però, més enllà i ha negat autenticitat també a d'altres diàlegs continguts en les Tetralogies. Tan lluny ha anat la crítica, que només cinc d'entre tots els diàlegs han restat sense atac per part de ningú, antic o modern.
Darrerament, però, la crítica ha deixat aquests extremismes, i avui una gran part dels diàlegs atribuïts tradicionalment a Plató,
