46maldat i covardia ens havem desentès del que passava sense salvar-te ni nosaltres ni tu mateix, essent possible i realitzable si cadascú hagués fet alguna cosa del que devia. Mira tot això, Sòcrates, que no caigui sobre el mal encara la vergonya damunt de tu i de nosaltres. Decideix-te, doncs, o millor, no és hora de decidir-se sinó d'haver-se decidit. I només hi ha temps d'una decisió; car aquesta nit cal que s'hagi fet tot. Si ens entretenim ja no serà res possible ni realitzable. Per tant, Sòcrates, de qualsevol manera que sigui, creu-me i no facis res més que el que et dic.
bS.— Amic Critó, els teus esforços foren molt d'agrair si endemés fossin justos; si no ho són, tant com més insistents, són més enutjosos. Cal doncs examinar si tot això que dius s'ha de fer o no, perquè jo no d'ara sinó de sempre tinc el principi de no obeir a res més que a aquella raó que en haver-la examinada em sembla millor. Dels raonaments que feia en temps passats no me'n puc desdir perquè m'ha esdevingut aquest fat, ans em semblen si fa no fa iguals, i els respecto i els honoro ara igual que abans. cSi no tenim, doncs, res de millor a dir en aquesta ocasió, sàpigues que no cediré a les teves instàncies encara que la força de la gent vulgui, més que ara, fer-nos por com a criatures,[1] evocant-nos la presó i la mort i les confiscacions. Com ho examinaríem més ordenadament? Començant per aquell raonament que tu feies sobre els parers, això és, si tothom té raó o no, di examinant si és cert que hi ha parers que cal tenir presents i d'altres que no. O és que fins que s'ha esdevingut que he de morir aquest raonament era cert, ara però es veu clar que només era dit per parlar i que només era, ben cert, que broma i enraonia? Desitjo examinar juntament
- ↑ El grec diu μορμολύττηται, és a dir, fer por amb el Μορμώ, un dels «papus» amb els quals s'espantava la mainada.
