C.— D'altres de vells com tu es troben en aquesta desgràcia, i l'edat no els fa desentendre's pas de revoltar-se contra llur destí.
S.— Això és cert. Però, per què has vingut tan de matí?
C.— Per portar-te una nova angoixosa no per a tu, pel que veig, sinó per a mi i per a tots els teus amics, tan angoixosa i tan dura com per a mi no n'hi ha cap altra.
S.— Quina nova? Tal volta que ha arribat la nau de Delos,[1] a l'arribada de la qual he de morir?d
C.— No és encara aquí, però em sembla que ha d'arribar avui, pel que anuncia gent vinguda de Súnion que l'han deixada allí. D'aquestes noves resulta que serà aquí avui, i per tant demà, oh Sòcrates, finirà la teva vida.
S.— En hora bona, Critó; si això ha d'ésser plaent als déus, així sia. Però no penso que arribi avui.
C.— Què t'ho fa creure?44
S.— Jo et diré. He de morir l'endemà del dia que arribarà la nau.
C.— Així ho diuen els que disposen d'aquestes coses.
S.— Per això justament penso que no vindrà avui sinó demà. Aquesta idea em ve d'un somni que he tingut, ara mateix, aquesta nit. Tal volta, doncs, has fet bé de no despertar-me.
C.— Quin ha estat el somni?
S.— M'ha semblat que se m'acostava una dona bella i ben plantada, tota vestida de blanc, bque em cridava i em deia: oh Sòcrates, al tercer dia arribaràs als camps fèrtils de Ftia.[2]
C.— Quin somni tan singular, Sòcrates!
S.— Ben clar, al meu entendre, Critó.
C.— Massa, pel que a mi em sembla. Però, oh estimat Sòcra-
