Els personatges de l'acció, ultra Sòcrates, són Càrmides, Crítias, i un moment Querefont. Càrmides era germà de la mare de Plató i, per tant, oncle de Plató; Crítias, cosí d'aquest i també parent de Plató, fou, com és sabut, tirà d'Atenes durant la breu dominació dels Trenta (404-403). Càrmides, afiliat amb ell al partit aristocràtic, morí com ell en ésser aquest govern deposat.[1] Càrmides apareix en el diàleg encara com un jovenet, admirat de tothom tant per la seva bellesa com pel seu seny. En tot el diàleg es manifesta intel·ligent i modest; en obligar a intervenir el seu cosí i tutor Crítias, ho fa amb una aguda ironia. Crítias es manifesta com un home un poc vanitós, però intel·ligent. És molt interessant d'observar que, molt sovint, Sòcrates no rebutja totalment la seva tesi, ans n'admet la possibilitat, limitant-se a atreure l'atenció del seu interlocutor sobre algun aspecte que aquest no té en compte: per exemple, quan es parla de la possibilitat d'una ciència de la ciència, que Sòcrates no nega rodonament (vegi's 169d). Crítias intervé en altres diàlegs platònics, entre ells en el que porta el seu nom.
Quant a Querefont, que apareix també en el Gòrgias, i del qual es parla a l’Apologia, és un entusiasta de Sòcrates. Aristòfanes, en els Núvols, no parla de cap deixeble de Sòcrates llevat de Querefont; i a l’Apologia és citat com el que pregunta a l'oracle si Sòcrates és l'home més savi d'Atenes (20e). Ací ens apareix un moment com un home fortament impulsiu. A l’Apologia, és presentat com amic del poble, compartint l'exili amb els demòcrates durant el domini dels Tirans el 404.
Quant al temps de l'acció, és fixat pel setge de Potidea, del qual,
- ↑ Xenofont, Hell. II, IV, 19.
