C. Pero, senyora...
R. Res, ni una paraula... diguim no més si ó no.
C. M' hi tinch de pensar... Vosté deu comprendrer...
R. Res comprench; ni te que pensarhi. Me vol deixar fer?
C. Quina dona es vosté!... fassi!...
R. Permeti, senyor Cosme, que li estrenyi la ma: vosté val més or que no pesa.
Quina satisfacció! Quina alegria la Rufina! Se 'n aná corrents á participarho á la Madrona, als Ferrers, á las Ponas. Tots anaren á felicitar al senyor Cosme. Tots assistiren al casament que fou molt lluhit, sols la festa fou turbada per los esquellots que 'ls hi feren la gent del carrer que duraren fins á mitja nit.
Los Cosmes avuy dia son dels tertulians mes assiduos de cá las Ponas; no hi faltan may los dias de festa pera jugar á la loteria. Una sola cosa perturba la satisfacció de la Rufina que ha fet lo casament... es lo no tenir cap esperansa de poguer esser padrina... Com que la Madrona es flor espigada que no grana!...
