los Ferrers, l' oncle frare y duas vehinas més. Quan tots foren assentats al entorn de la taula ab los cartrons al devant, comensá la Cisa que tirava las bolas: lo primer... Esperis una miqueta, digué l' Ignasia... Pere dona'm grans de blat de moro... Cisa no vagi de pressa... Lo primer... hi sou tots?... 31... 40... Sant Joseph... — Qué vol dir? pregunta en Zacarías. — Home es 19 de Mars... La destral... — Si no canta millor, Cisa, deixaré de marcar; ja m' han passat dos números digué la Rufina... 45... 80... Remeni, Cisa, remeni... 4... Terna, digué la Rafela, arreplegant sis grans de blat de moro que representavan céntims.
Lo senyor Pere assentat al costat del senyor Zacarías feya rato que ensumava tot arrufant lo nas. A mossen Jaume alguna cosa també li passava, puig prenia polvo sobre polvo... 17... 3... lo punt de las donas... ¿Quin es? Tretze, home, tretze!.,. Com lo senyor Pere continuava arrufant lo nas, las Ponas se donáren per entesas; donáren la culpa al Xelin que dormía á sobre una cadira; lo portaren al menjador fentlo acotxar sobre una estora... 10... 2.., Fora 'l gos la fetor continuava... 51... 8... Aixó es inaguantable, digué lo senyor Pere, aixecantse de la cadira. Tots s' aixecáren, regirant los mobles, mirant ab lo llum sota la taula... Le fetor semblava dimanar del senyor Zacarías. Al últim, no poguent mes aguantar, lo senyor Pere se 'l mirá de fit á fit, lo prengué pels brassos: home! palpis! registris!... Lo sen-
