la senyora Rufina, lo que proba que te bon cor y no 's deixá dominar per la superbia tant natural en la majordona que ha manat deu anys durant lo celibat del senyor Zacarías.
Las costums de la casa son las mateixas abuy que en los primers de casats. S' estiman molt; may se veu l' un sense l' altre; la gent del barri 'ls hi diuhen; en Grau y l' Eulari. Ella baixa, rodona, grasseta. Desde qu' es casada li han surtit á la barba y sobre 'l llabi una munió de pels blanchs y castanys prou llarchs, lo qual li dona á primera vista cara de mal génit: pero créguin qu' es bona dona, de cor y bondat.
Los dos son gent d' iglesia, de confrarias y obras de beneficencia. L' únich defecte que se li coneix á la senyora Rufina; si tota vegada es defecte, es la déria de fer casaments. Quan tracta d' eixa cuestió ab sos amichs, se fa pesada de massa enrahonar; es una vera manía. Lo cás es que tots los casaments embastats se li desfan; aixó li fa pena; es l' únich mal de cap que té.
Al senyor Zacarías cada dia se 'l veu pel matí ab son bastonet recorrent la pescatería y lo mercat; es sa costum. D' algun temps en aquesta part s' ha tornat molt desmemoriat.
Un diumenge al vespre, los Zacarías vestits de festa, ell ab sa llarga levita y tarot, ella ab son xal de crespó y mantellina, anáren á passar la vetllada á casa las Ponas. Jugavan á la loteria. Tots los amichs de la casa s' hi trobavan:
