fatxa de noys que de noyas. Ab los anys eixas qualitats masculinas s' han desenrotllat de tal manera que, pobretas!, á pesar de tenir un cor ben sensible, per forsa s' han hagut de quedar pera vestir Santa Catarina.
Hem de convenir que es una calamitat per uns pares de tenir quatre noyas lletjas per cansar. Francament son á planyer. En las reunions y saraus que anavan, al entrar en lo saló, las amigas sempre envejosas las deyan: las grúas. Donya Cecili se vené una finca pera ferlas anar bonicas; com mes flochs y adornos se posavan pitjor.
Las quatre eran altas, secas, coll llarch, mans y peus com de don Joseph, ab una veu d' home que feya fugir lo pretendent mes resignat. Y creguin que no ho merexian, puig eran plenas de bon cor y bons sentiments que ben cert haguessen fet un marit felís.
Al veurers despreciadas pel món se tancaren en llur casa payral resignadas á viurer solas com monjas. Cubriren de cendra lo foch de sas ilusions perdudas; sols quedá encesa la mariposa del sentiment d' amor pur que en lo cor de la dona resplandeix de viva claror fins que la mort l' apaga. Es una veritat: aqueix amor purificat de tota idea terrenal lo ofereix á Deu. Las hermosas funcions de cult, l' altar, lo temple plé de flors, d' encens y de celestials melodías, la satisfan del tot. Troba en ellas consolacions puras en las quals se complau.
Pero no n' hi ha prou de eix ideal, voldrian
