Ay! que m' ha agradat aquest senyor Rey! quíns vestits mes richs portava! Pero, digas, mameta: quín perfum més extrany gastan! A mí no m' agrada; m' apart que per un senyor Rey no está bé.
— ¿Quín perfum has olorat, filla meva?
— Quan li he besat la má he trobat que sos dits sentian la pega. .....................................................
Está clar, lo tal Rey era 'l porter ataconador de la entrada de casa; s' havía olvidat de rentarse las mans.
Ara, la Lluisa, es tot una senyoreta casadora. En Tomaset aquest any ha pres lo grau de batxiller. Cada any, per la vigilia de Reys, es una broma al pensar ab lo bes á la má pegosa del porter. Pobre home! s' ha fet vell de tant d' estirar lo nyinyol; pero també 's deu recordar de sa grandesa efímera, puig que en aquell día, quan la Lluisa y sa mare baixan la escala, al pasar davant la portería envidriada, lo porter, ab sas ulleras sobre 'l nas, s' aixeca y 'ls fa un profon saludo. Com que per aquella diada se li regala una dobleta de quatre, la Lluisa diu: — li asseguro, mamá, que es á la dobleta que saluda — Nó, nó, contesta sa mare: nos fa l' mateix saludo de quan li vares besar la má... — Oy! que es vosté burleta, mamá!.. y las duas se 'n van rient.
