manet y los dos s' agenollan als peus del senyor Rey.
— O Rey del Orient! recita la Lluisa, Ja que aneu á adorar l' Infant Jesús, feuli dos petonets de part nostra, porteuli moltas joguinas y digauli que l' estimem de tot nostre cor.
Allavors, lo senyor Rey molt agrahit, se dirigí al vestívol y comparegué ab un cavall ab rodas, una nina casi tan alta com la Lluisa, una arca de Noé, capsas de confituras, etc; y després d' havérloshi donat sa ma á besar, saludá de reculas ab molta cortesía, se dirigí envers la porta y desaparegué.
En la escala y abaix á la entrada se sentiren tres xiulets aguts y drinch de cascabells... Lo senyor Rey havia tornat á pujar sobre sa carrosa tirada per quatre caballs alats.
— Mamá, diu la Lluisa á sa mare: ¿y 'ls dos altres reys, per qué no han vingut?
— Perqué han anat á portar joguinas á vostres cosinets.
— Y aquest rey tan hermós que 'ns ha vingut á visitar, res nos ha dit ¿qué era mut?
— Los Reys de Orient, filla meva, parlan un llenguatje diferent del nostre: si parlessin no 'ls compendríam.
