Ara ve 'l cas de contar la llegenda del ermitá que morí enterrat per la neu.
Era pel any 1075 després que, segons la tradició, fou construhida la primera capella de la Verge per lo sant home Amadeu, ab l' ajuda dels pastors; (hem ja dit que la capella actual fou edificada en 1642, ab las almoynas dels devots.) S' hi construhí també una caseta coberta de llosas, ab una finestra, cambra y cuyna per l' ermitá. A l' estiu següent pujá molta gent pera visitar la Santa capella. L' ermitá que cuydava d' ella era un sant penitent, plé de zel, molt devot á la Mare de Deu. Tindria uns 60 anys, alt d' estatura, cara de bondat, barba blanca molt llarga. No era pas fill d' aquellas montanyas; havia vingut de terras llunyanas de la comarca de Lleyda, vivint pel camí de caritats. Aná á saludar la Reyna de Núria y s' hi restá per ermitá; se deya Bernat.
Quan á la fi de Setembre, lo torb y las glassadas l' obligavan á abandonar lo petit santuari, lo deixava ab recansa. Prenia lo bordó del pelegrí, portant la capelleta de fusta ab l' imatje de la Mare de Deu; abrigat d' un capot de burat, baixava al plá, captant pels pobles y masías, recullint almoynas per lo Santuari, sepultat de neu, esperant ab ansia lo sol de Juny pera oferirlas ab sas pregarias á la Reyna del Cel.
