Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/268

Aquesta pàgina ha estat revisada.

hermosa vall. Sorprés, atret per aquella oasis perduda en mitj d' aquells deserts granítichs, s' hi feu una cova, santificant la vall ab sas pregarias, alimentantse á l' estiu d' arrelis y llagostins: més á l' hivern, los isarts, com á Sant Guillém de Combred, li feyan conversa, oferintli las femellas, la llet de llurs mamellas que munyia.

Sant Gil es lo sant dels pastors montanyesos. Sa capella té molta devoció. Sa festa se celebra lo primer de Setembre; s' hi ajustan molts devots. Tots los pastors d' aquellas altas serras, vestits de pells de moltó, baixan á la vall pera celebrar la festa de llur Sant patró.

Fou molt temps després de la partida del sant anacoreta, que un toro, gratant la terra ab sas potas, en mitj d' una clapissa, feu descubrir la imatje de la Verge posada al fons de la mateixa cova de Sant Gil, entre una creu, una olla y una campana. La tradició nos diu que Sant Gil quí sens dubte sería esculpidor feu una petita estátua de la Mare de Deu, y al deixar la vall, la enterrá al fons de la cova que li havia servit d' alberch durant sa estada en aquell sant lloch.

Fou tanta la sorpresa que causá aquella troba entre 'ls pastors y pobles de las valls, que s' hi aná en professó y s' hi construhi una capella hont hi posaren la Mare de Deu.[1]

  1. Veurer per més detalls lo llibret: Historia y Miracles de la sagrada Imatje de Nostra Senyora de Núria, per lo Doctor Francesch Marés prebere.— Se ven en lo mateix Santuari.