quíssima, es la mateixa que fou construhida per los pastors y Sant Guillém. Aquest any al anarhi, hi vaig descobrir una creu de coure bisantina de 0'25 m. sobre 0'20 m. incrustada de pedras transparents blavas y rosas, gastadas per la vellura.
Los pastors diuhen que las bruixas que se capbussaren dins los gorchs de Cadí, després d' haver Sant Guillém aterrat lo drach, tot sovint trauhen lo cap y fins s' atreveixen á pujar fins á la Portella; pero que al ovirar la santa capella, tornan capbusar depressa com granotas esporuguidas.
La Montanya de Canigó es guardada per dos sants: Sant Martí gloriós en la vessant Nort, y Sant Guillém en la vessant Sur. Baix llur protecció los esperits infernals han fugit. A l' estiu los pastors recorren ab sos remats las altas serras floridas y regaladas. Los montanyesos del Conflent pujan al monastir enderrocat de Sant Martí; y los del Vallespir á l' ermitatge de Sant Guillém, en alegras comitivas. Los écos de la montanya repeteixen las tonadas de llur cansó preferida, ver ranz anyoradís que lo montanyés, lluny de sa aymada montanya, no pot sentir cantar sense que li vingan las llágrimas als ulls.
Montanya regalada
es la de Canigó
coronada de plata
y vestida de flors.
